Botulisme

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum. Aquest bacteri viu normalment a terra o a l'aigua, però les seves endòspores poden contaminar aliments crus, provinents de vegetals o d'animals, abans de la seva recol·lecció o sacrifici. Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum es desactivin i la toxina quedi destruïda (escalfant-los a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts a una pressió determinada), no sorgeix cap problema. Però si queden endòspores viables, poden iniciar el seu creixement i quantitats mínimes de la neurotoxina que produeixen, (DL50 intracorporal de 1.3–2.1 ng/kg i de 10–13 ng/kg per inhalació) poden ser extremadament tòxiques. Encara que el fred no elimina el C. botulinum, el creixement del bacteri es redueix a temperatures per sota de 4 °C. No es desenvolupa en condicions d'acidesa (pH inferior a 4,6) i la toxina no es generarà en aliments molt àcids (si bé un pH baix no degrada les toxines ja existents). Un medi molt ric en sal comuna o en nitrits també limita la formació de la toxina (és el cas, per exemple, de les semiconserves de pernil). El 1924, Weinberg i Goy foren els primers en intentar immunitzar cavalls amb toxoides antigènics contra el botulisme administrant als animals per via subcutània i oral toxines A i B detoxificades químicament. Velikanov (1934) creà el primer toxoide per la immunització d'humans. Durant la dècada de 1950, els científics de Fort Detrick, actual seu de l'USAMRAIID, encapçalaren la investigació de vacunes multivalents i antitoxines contra la malaltia i segueixen avui dia diferents línies de recerca avançada per prevenir la infecció.